El Víctor ha echo el power point con el Alejandro Martinez.
Yo he echo el dossier.

CONCLUSIONS

-Aquest tema ens a impactat molt per que es molt fort que nens tan petits que a la seva edat estiguin sent entrenats per anar a la guerra i manejar armes, quan tindrien que estar estudiant i/o jugant. I que quan acabin la guerra, acabin tant traumatitzat que arribin fins al extrem de suïcidar-se.

-Pero el altre extrem més positiu es que hi ha fundacions ,que els rebiliteni els ensenyen algun treball o ofici.

-I també les fotografies de els nens que sostenen a les mans armes que son mes grans que ells, i que els drogan, per entrar al camp de batalla per que no es adonen del que passa per exemple: què no tinguin por que no sentin por ni debilitat per el adversari. 

Les seqüeles de la violència

Chema Caballero explica que entre les seqüeles físiques que presenten els nens que han sobreviscut a la seva intervenció en les hostilitats es troben lesions , mutilacions i malformacions . En el pla emocional , la immensa majoria dels nens que ha participat en guerres i ha aconseguit escapar pateix malsons , sentiments de culpabilitat , tristesa , ansietat i conductes d'autodestrucció . Així mateix , els abusos sexuals que han patit els afecten per a la resta de la seva vida . Com a resultat de les agressions sexuals molts contrauen malalties venèries i altres de transmissió sexual com el contagi del VIH / SIDA . Les nenes són les víctimes més habituals , suportant , a més , embarassos no desitjats , avortaments naturals i induïts o fortes hemorràgies .

La complicada tornada a la vida quotidiana

Un dels majors problemes amb què es troben els nens soldat un cop desmobilitzats és la seva reinserció en la societat i el retorn a casa . Molts països han adoptat programes per al Desarmament , la Desmobilització i la Reintegració ( DDR ) d'aquests menors , per tal de rehabilitarles , brindant-los una alternativa de vida i ajudant-los a reprendre la seva convivència en la comunitat .

Chema Caballero va ser director d'un programa pioner de rehabilitació i reintegració de nens i nenes soldats a Sierra Leone , al centre de St Michael a Lakka , entre 1999 i 2002 . " En una primera fase ajudàvem a aquests nens a racionalitzar i ser conscients del que havien viscut , que se sentissin tranquils i segurs i puguin treure fora tot el seu sofriment . Després els ensenyàvem que la violència no resol res i els oferíem una alternativa : un educació o aprendre un ofici " , assenyala .

Les xifres avalen l'èxit del seu programa , ja que més de 3.000 nens i nenes es van reintegrar a la societat i estan estudiant a la universitat o treballant . Chema Caballero lamenta que alguns es van quedar en el camí perquè no van poder superar la seva addicció a les drogues o van tornar a unir-se a altres grups armats . En moltes ocasions, el excombatent no pot reinserir en la societat perquè pateix elrechazo de la seva família o la seva comunitat com a forma de sanció per haver participat en matances , tortures i violacions .

Un altre dels problemes sol ser la falta d'oportunitats laborals amb què es troben aquests nens un cop reinserits i la dificultat per guanyar-se la vida o trobar uns estudis . " Hem ajudat a molts menors a tenir un futur , els hem ajudat a comprar un taxi o muntar una fusteria . ¿ De què serveix aprendre a ser perruquer o fuster si no pots treballar d'això ? El secret està en oferir una alternativa a la violència " , explica aquest exmisionero . Sota aquesta premissa , el 2003 va començar un nou projecte que engloba els camps de l'educació, l'agricultura , la sanitat i oportunitats sociolaborals per a joves a la selva del Tonko Limba , la zona més subdesenvolupada de Sierra Leone .

Cavaller adverteix de la relaxació de la comunitat internacional davant aquesta xacra i d'una crisi econòmica que està portant a invertir menys fons a aquests programes i , en ocasions , a reduir la seva durada . "S'estan portant a terme programes de tot just sis setmanes , quan per la nostra experiència es necessita un mínim de sis mesos perquè aquests nens comencin a ser conscients de la seva situació i poder començar a treballar amb ells . Més és fonamental la seva supervisió una vegada finalitzat el programa perquè no es desviïn del seu camí.”

Les lliçons apreses en el cas de Sierra Leone han de servir perquè la comunitat internacional, governs i ONG uneixin molt més esforç en la lluita contra l'ús i la participació de menors en els conflictes armats. Aquests nens no tenen el privilegi d'arribar a l'esperança d'un futur sense ferides si continua sense ser efectiu el marc de protecció que els empara . Han de tenir garantit el dret d' cicatritzar una experiència atroç que mai va haver de succeir ni en el pitjor dels seus malsons . El món està obligat a recuperar aquests nens .

Els soldats més obedients

Per què es recorre a nens per combatre ? La resposta és tan senzilla com estremidora . Segons Amnistia Internacional , s'utilitza nens en els conflictes armats perquè són " barats , prescindibles i se'ls renta fàcilment el cervell ", a més d'oferir lleialtat i una obediència incondicional . És preocupant la impunitat gairebé total amb què es cometen greus delictes contra aquests nens i nenes , una impunitat que segueix imperant malgrat els compromisos i iniciatives assumits per alguns Estats després de la seva adhesió al Protocol Facultatiu de la Convenció dels Drets del Nen sobre la participació de menors en conflictes armats , que ja ha estat ratificat per més de 130 països .

Les pràctiques més emprades pels grups insurgents i els senyors de la guerra per reclutar menors són els segrestos i els mètodes de persuasió com l'engany o la por a la venjança. Les patrulles de reclutament tenen com a objectiu els nens més vulnerables, entre ells els orfes i els desarrelats. En altres ocasions, els menors s'allisten 'voluntàriament' perquè no tenen una altra opció en un context social i econòmic marcat per la guerra , la pobresa i la fam . " Allistar a un grup guerriller és una forma de supervivència , és el millor que et pot passar" , assenyala Caballero . Altres vegades , aquests mateixos grups obliguen les famílies a donar-los un fill per " fer-se respectar i assegurar que no seran atacades per la guerrilla " .

Les funcions que realitzen els nens soldats dins dels grups armats són molt variades: des del combat i l'espionatge fins a les de portadors o cuiners . Aptes per executar tot el que se'ls encomana per la seva incapacitat de discernir el bé del mal , aquests nens es converteixen en grans consumidors de drogues perquè els comandaments militars dels camps d'entrenament els subministren aquestes substàncies per perdre la por a combatre i així cometre grans matances en nom del grup armat al qual pertanyen . Tot i que hi ha certa divisió del treball entre nens i nenes soldats -elles solen realitzar funcions logístiques i serveis de cuina - , moltes també lluiten en el camp de batalla i porten a terme missions suïcides , saquegen i ajuden a reclutar i capturar a altres nens . No obstant això , elles són les que surten més mal parades perquè també solen ser objecte de l'esclavitud sexual. Normalment , són obligades a mantenir relacions sexuals per 'divertir els soldats' i de vegades forçades a contraure matrimoni amb algun combatent .

La guerra els ha robat una infància on les joguines i els llibres d'escola s'han substituït per matxets i Ak -47. Víctimes i botxins de la barbàrie, milers de nens s'han vist obligats a convertir-se en màquines de matar per lluitar en països sumits en conflictes armats. Molts no sobreviuen i els que ho fan, arrosseguen durant la resta de la seva vida greus seqüeles físiques i psíquiques com a conseqüència de les atrocitats comeses i els maltractaments , tortures i abusos sexuals a què van ser sotmesos . Amb les mans tacades de sang i les cares de les seves víctimes gravats en la seva ment , una de les majors dificultats amb què es troben els ex-nens soldats és tornar a integrar-se en la societat i recuperar les regnes d'una vida que els va ser arrabassada cruelment .

Les xifres són alarmants . El Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF ) calcula que actualment hi ha entre 250.000 i 300.000 menors que participen en conflictes armats i s'estima que actualment al menys 17 països

-República Democràtica del Congo

-República Centreafricana

-Afganistan

-Líbia

-Myanmar

-Colòmbia

-Sudán

-Malí

-Yemen

-Entre altres paissos.

Infàncies robades

Els militars en ocasions obliguin a els nens soldat a assassinar i violar civils i soldats enemics, se'ls força a matar la Seva pròpia família , i de vegades a participar en actes sexuals i de canibalisme amb cadàvers enemics. Tot amb una única finalitat: fer despietats i insensibles qualsevol tipus d' atrocitats .

Vides destrossades

Quan algun dia s'acaba el conflicte la majoria dels nens soldat ja no pot tornar a la seva llar , ja que van ser vistos per la Seva pròpia comunitat con los militars enemics. No compten com a Baixes, no sap d'ells. Sols , traumatitzats i completament insensibilitzats , portant la Càrrega de Lesions o malalties transmeses per via sexual entre altres, només a els queda ser capturats per un altre exèrcit o morir , al pitjor dels casos .

Víctimes i botxins

Els nens soldat són sobretot víctimes , que pateixen un trauma terrible , perque Moltes vegades són segrestats i obligats a combatre i MOLTS d' ELLS moren o són ferits. Però también a els nens soldat són embotxins .. A la bogeria de la guerra , a els nens soldat és converteixen en sanguinaris soldats sense escrúpols. Moltes vegades a els nens soldat combaten sota els efectes de les drogues que a els fan perdre la por cap a els enemics i a la pròpia mort, mentre lluiten en primera línia de batalla .

Reclutament forçós

Els nens soldat són nens i nenes normals, els quals segresten al carrer , a l'escola o a casa , a punta de pistola . Hi ha Altres nens soldat que degut a la por i al sentiment d' indefensió davant de situacions bèl·liques o causa de la pèrdua de la seva família a causa del conflicte, s'uneixen a la milícia "voluntariament ", creient que tenint 1 fusell a les mans podran almenys sobreviure. Els nens soldat reben entrenament de diverses semanas, en què han de suportar un tracte brutal i tot tipus de condiciones terrorífiques, després de la qual cosa són utilitzats en primera línia de foc com a Esquers